|
|
|
|
Qui s'ha endut el meu tros de formatge? Europa, aquest vell territori, a vegades dispers, s’ha construït sovint com a resultat de les guerres i les reivindicacions socials que ens han portat fins a on som ara, la Europa del 2008. S’ha avançat moltíssim – afirmació inqüestionable - però no ha estat en tots el casos un esforç de la majoria, també de minories. La memòria és una de les principals fonts de la qual disposem per donar-nos compte de què no volem que es repeteixin certs episodis del passat i que no es retallin els drets i llibertats aconseguits. Hem de ser capaços de valorar aquest patrimoni. En ple segle XXI la ciutadania no es conforma amb anar a votar una vegada cada quatre anys per decidir si va endavant amb un tipus de política o una altra. I sobretot, si al cap d’aquests quatre anys es deroguen lleis bones –per la majoria i per les minories- o es posposen per motius polítics o partidistes. Volem més participació. Volem que s’arregli el que s’ha de arreglar per què és un bé i un dret de tots. Si falta formació, s’ha de donar. Si cal asfaltar els carrers, s’ha de fer. Si la gent necessita un preu especial en el transport – Renfe inclosa -, s’ha d’acceptar. Si volem treball pels nostres fills sense que hagin de marxar, hem de crear, recolzar i impulsar. En resum, si volem projectar Calafell cap al futur hem de ser valents. Nosaltres no volem entrar en cap debat negatiu, però els canvis a vegades molesten per que potser els al·ludits estan massa acostumats a la bona vida a costa d’altres que pateixen per què no tenen una feina estable o no poden comprar-se un pis i no parlo de joves solament. Conec molta gent de mitjana edat que té aquest mateix problema. Una nova actitud envers els grans problemes del futur és el que ens cal, potser un nou consens. Deixar de solucionar els problemes, fer la vista grossa o preguntar-se: qui s’ha emportat el meu tros de formatge? , és potser la solució? Potser tots tenim una part de ratolí, però hem de generar aquest canvi, aquesta variabilitat entre nosaltres mateixos abans de què aquest canvi ,que es constant, ens afecti de manera inesperada. |
|
|
|